Adaptació positiva de l’alumnat que estrena l’etapa de primària
Aquest curs 2024-2025 estrenem un nou apartat al butlletí mensual. La veu de l’alumne neix amb la voluntat d’escoltar i explicar algunes de les reflexions dels nens i nenes que estudien a l’escola. En aquesta primera secció donem protagonisme a un grup d’alumnes de primer de primària en què hi ha l’Hiba, la Rim, el Gerard i l’Èric i que coincideixen a assenyalar que aquestes primeres setmanes de curs han estat tot un èxit. Passar de l’etapa d’educació infantil a primària suposa un canvi important per a l’alumnat, tant pel que fa al canvi d’espais, com per als nous hàbits i ritmes que es troben a primària. La mestra de primer, Montse Homs, explica que “passar de l’etapa d’infantil a primària és un gran canvi i, per això, fem un acompanyament durant els primers dies perquè tot sigui més fàcil. Sempre els diem que tot allò que puguin fer els alumnes per iniciativa pròpia que ho facin, que és la manera d’anar-se fent grans amb responsabilitat”. Homs reconeix que “aquest curs l’adaptació ha estat natural i molt fàcil i els nens i nenes estaran plenament adaptats en poques setmanes”. L’escola reforça aquest acompanyament amb un treball conjunt entre els diferents equips de mestres d’infantil i primària perquè la transició sigui el més natural.
Inici de curs tranquil
Els nens i nenes fan una valoració positiva de l’inici de curs. L’Hiba destaca que “la classe és diferent i també hem canviat de companys, però el que més m’agrada és el pati, perquè és una passada”. La Rim també apunta l’espai del Bosquet del pati on els alumnes de primer tenen l’espai de les casetes en què “podem jugar amb estris de cuina i objectes per comprar i per vendre i això ens encanta”. El Gerard diu que “ja m’he après on hi ha cada cosa i ara al pati juguem a bàsquet i a fet i amagar”. Finalment, l’Èric també està content amb aquest inici de curs i, sobretot, li agrada poder-se acostar al pati de la llar d’infants per veure el seu germà. “Fins ara no podia però, amb el pati gran, a partir de tenir més espai per jugar, ens podem acostar fins la llar d’infants”, explica amb un somriure d’orella a orella.