Reconnectem amb la natura? Com ho fem?

La natura és casa, per això ens sentim bé quan hi som. Amistat, felicitat, unió, diversió, llibertat, aventura, pau, humilitat, gaudi, vincle,

complicitat, tranquil·litat,… són algunes de les paraules que el professorat de Paidos va

escriure recordant la seva pròpia infància a la natura.

 

Segurament si féssim aquest exercici cadascú de nosaltres sortirien paraules semblants

que fan referència als sentiments, paraules positives, paraules que ens posen un

somriure a la boca. No cal que busquem els mil i un estudis científics que certifiquen

aquesta relació, la nostra intuïció ja ens ho recorda. Per això cal que ens escoltem i

percebem aquest contacte, de manera quotidiana, per vincular-nos i gaudir de tots els

beneficis que ens aporta.

 

El Paidos ho ha entès i estem formant al professorat per poder acompanyar en aquest

procés de descobriment i acompanyament. I les famílies hi teniu un paper important. Us suggerim que recordeu la vostra infància per posar-vos en la pell dels vostres fills I filles, ja siguin infants o adolescents. També que penseu en les pors que teniu quan aneu a la natura i confieu. Són les vostres pors i quan les verbalitzeu amb un: “Cauràs” “T’embrutaràs” “Ai, un bitxo”…. Recordeu que esteu transmeten aquestes pors vostres i impedint que l’infant pugui autoregular-se les seves pròpies emocions i límits. Així com limitant la seva autonomia i responsabilitat.

 

Bé, amb aquest escrit us volíem donar una sèrie d’idees i reflexions per quan aneu a la

natura en família. Aquí n’hi van algunes:

 

. Per començar, la natura no és una cosa extraordinària i llunyana que cal fer

esporàdicament. La natura la podem trobar molt més a prop del que ens pensem. Només

cal veure-la.

. L’important és el camí. El ritme el marca les meravelles i descobertes compartides.

Respirem profundament i deixem-nos guiar per la intuïció.

. Meravelleu-vos amb el que descobriu i el que descobreixen els vostres fills i filles. Mireu

de no jutjar les seves descobertes i tresors.

. No hi ha mal temps, cal saber-se equipar adequadament. La natura és canviant com la

vida. A vegades fa calor, d’altres fred o plou. Experimentem aquesta variabilitat i gaudim-la.

Això es farà més resilients, trobant allò que no veiem mai per por a sortir. Aprofitem els

imprevistos.

. No cal respondre immediatament totes les preguntes. Ni saber totes les respostes. La

curiositat pot ser més valuosa que una resposta immediata. La curiositat s’encomana.

Deixem anar la nostra adultesa I siguem curiosos.

. Aprenem a observar la bellesa del que és efímer. No cal recollir tot el que ens atrau,

podem observar-lo o fotografiar-lo. Així donem valor als cicles de vida sense interferir-los.

Per això tampoc deixarem res que portem allà, ni tan sols les peles orgàniques d’un

plàtan o taronja.

 

Gaudiu de la natura en família.

 

Núria Burgada, mestre d’escola jubilada, corredora i esquiadora de muntanya i entrenadora