Exalumnes de l’escola que ara formen part de l’equip de mestres
Aquest curs 2024-2025 hi ha un grup de sis mestres que formen part de l’equip de l’escola que havien estat alumnes del Paidos també. El bagatge d’haver estudiat a l’escola i ara ser mestra deixa empremta i és una experiència molt especial que expliquen amb il·lusió la Mar Galobart, la Míriam Melero, la Maria Castelló, la Gisela Franch, la Paula Orive i l’Aina Costas. “Des de la llar d’infants fins a acabar l’ESO va ser una època fantàstica en què els valors i la filosofia de l’escola sempre van estar molt presents i la veritat és que no m’havia imaginat mai acabar fent de mestra aquí”, reconeix la Mar. Tampoc s’ho esperava la Gisela, mestra d’atenció a la diversitat, que explica que “veure l’evolució de l’escola és molt interessant. En guardava un magnífic record com a alumna i m’agrada poder treballar en espais nous com el restaurant i gimnàs o els espais compartits d’infantil”. Qui sí que ho tenia claríssim que seria mestra de l’escola era la Maria que “des de ben petita ja tenia clar que faria de mestra al Paidos i, de fet, a quart d’ESO anava sovint a la sala de professors a explicar-los que ben aviat m’haurien de fer lloc”. I dit i fet perquè “aquest curs m’estreno com a professora a ESO després de fer les pràctiques durant el curs anterior i ho faig amb una gran il·lusió i alegria, per mi és un orgull treballar amb els professors a qui havia admirat de petita”.
De mestres a companyes
La Paula destaca l’oportunitat de “poder ser mestra al costat de professionals que m’havien ensenyat de petita i amb qui ara compartim el dia a dia en una professió que és molt canviant, dinàmica i en què has d’estar al dia”. Afegeix que “sempre havia estat vinculada a l’escola quan vaig acabar fent monitoratge i entrenant a bàsquet i quan em va sorgir l’oportunitat no ho vaig dubtar”. La Míriam Melero també destaca la transformació de l’escola “amb els espais oberts i la utilització de nous materials i metodologies diferents respecte a la nostra època quan érem petites. M’agrada moltíssim aquest plantejament d’obrir l’escola a tota la comunitat i fer participar les famílies en el dia a dia”. L’Aina, que exerceix de psicòloga a infantil i al primer cicle de primària des de fa dos cursos, coincideix a assenyalar que “ara la manera d’ensenyar és molt més atractiva per a l’alumnat que té uns espais oberts i moderns amb materials i recursos” i destaca que “compartir feina amb les mestres que havia tingut quan era petita és un privilegi i s’estableix una relació propera i molt familiar”.
